El principi de funcionament d'un díode rectificador es basa en la conductivitat unidireccional de la unió PN. Quan s'aplica una tensió externa, les característiques de la unió PN determinen l'estat de funcionament del díode. Si la tensió externa fa que el potencial de la regió P sigui més alt que el de la regió N (biaix cap endavant), el camp elèctric extern s'oposa al camp elèctric integrat, reduint la regió d'esgotament; això permet als portadors majoritaris creuar la unió PN i generar un gran corrent, col·locant el dispositiu en un estat de baixa impedància o l'estat "conductor". Per contra, si la tensió externa fa que el potencial de la regió N sigui més alt que el de la regió P (biaix invers), el camp elèctric extern reforça el camp elèctric integrat, ampliant la regió d'esgotament; pràcticament no flueix corrent i el dispositiu entra en un estat d'alta impedància o l'estat de "tall". La rectificació utilitza aquesta conductivitat unidireccional per permetre que el corrent altern (CA) flueixi durant un mig cicle mentre el bloqueja durant l'altre.
Els paràmetres clau de rendiment dels díodes rectificadors inclouen la caiguda de tensió directa, el corrent rectificat mitjà màxim, la tensió inversa màxima, el temps de recuperació inversa, el corrent de fuga i el rang de temperatura de funcionament. La caiguda de tensió directa (VF) es refereix a la caiguda de tensió a través del díode quan està conduint; una menor caiguda de tensió directa ajuda a reduir les pèrdues de conducció i millora l'eficiència del circuit. El corrent rectificat mitjà màxim (IF(AV)) determina la capacitat de transport de corrent del díode. La tensió inversa màxima (PIV o VRRM) és la tensió màxima que pot suportar el díode durant el funcionament invers. El temps de recuperació inversa (trr) és el temps necessari perquè els portadors minoritaris dins del díode es reiniciïn quan es canvien d'un estat de conducció directa a un estat de bloqueig invers. El corrent de fuga (IR) és el minut de corrent que flueix a través del díode quan està polaritzat inversament. El rang de temperatura de funcionament especifica els límits de temperatura dins dels quals ha de funcionar el díode rectificador per garantir la fiabilitat i la longevitat.
Un díode experimenta un procés de recuperació invers quan passa de la conducció directa al tall. El procés de transició implicat en canviar el díode d'un estat de conducció directa a un estat de tall invers s'anomena habitualment procés de recuperació inversa. Aquí, $t_s$ s'anomena temps d'emmagatzematge, $t_t$ és el temps de trànsit i $t_{rr}=t_s + t_t$ és el temps de recuperació inversa. L'existència de temps de recuperació inversa limita la velocitat de commutació del díode. Aquest procés de recuperació inversa és causat per l'efecte d'emmagatzematge de càrrega, un fenomen on s'acumulen portadors minoritaris no equilibrats durant la conducció directa. El temps de recuperació inversa representa la durada necessària perquè aquesta càrrega emmagatzemada es dissipi. Com a paràmetre crític per als díodes rectificadors, el temps de recuperació inversa ($t_{rr}$) afecta significativament el rendiment del dispositiu.
Els díodes rectificadors d'alta eficiència presenten temps de recuperació inversa curts (normalment 50-100 ns) i baixes caigudes de tensió directe. En canvi, els díodes rectificadors estàndard tenen temps de recuperació inversa més llargs (normalment superen els 500 ns) i caigudes de tensió directe relativament més altes. Els díodes Schottky utilitzen un contacte metall-semiconductor; no presenten emmagatzematge de portadors minoritaris, el que resulta en temps de recuperació inversa extremadament curts i baixes caigudes de tensió directe. Tot i que les seves ràpides velocitats de commutació els fan ideals per a dissenys de fonts d'alimentació d'alta eficiència, es caracteritzen per corrents de fuga inverses més altes i tensió nominal més baixa. Materials com el carbur de silici (SiC) es poden utilitzar per fabricar díodes Schottky amb característiques de rendiment superiors.
